Are designers’ minds not so “whole” after all?

A friend of mine teaches  business management at a leading Design School in Barcelona. The creativity of her students astonishes her day after day. In her own words, "…they turn upside down and inside out any previous idea on, say, what makes a couch a couch. However, they always end up building something utterly new, functional and elegant that still qualifies as, well, as a couch!".

Windowsleeperjpeg Windowsleeper2jpeg

 

But what really puzzles my friend most is how these same people become stiff when asked to turn their ideas into value, that is, when they have to design new business models and business plans. Where does all their playfulness go?. Whenever these design students are asked to design a new company… they morph themselves into conservative, drawing-by-numbers people.

Is it just a matter of unfamiliarity with business know-how or does this point to a more fundamental problem? Is it a case of unbalanced and unconnected "multiple intelligences"? A problem of the syllabus they are following? A deep rooted flaw in the Spanish education system? Are these people just outliers or the symptom of a more general trend?.

There is a move in business education that advocates hiring people with a design background rather than MBAs. Acoording to this view, designers would be much better "Whole Mind Thinkers" than overanalytic, decision-oriented MBAs. “Whole Mind Thinking” would be just what leading a modern organization in the Knowledge Economy demands.

I’d be worried if this turned out to be a wrong assumption. Not just for its consequences on business management.  Design is a basic cognitive task. From Herbert Simon on, it has been argued to be the foundation of new disciplines that have shattered our worldview and created the new complex, abstract, symbolic, uncertain and intuitive world we live in or, more appropriately, that we are designing into being.

What do you think?.

  • For a discussion about the diminishing value of MBAs have a look at Juan Freire’s post (in Spanish) or, in relation to Design Schools, this article that appeared long ago in Fast Company. Bruce Mau academic initiative is also based on the cognitive generality of design. Chapter three of Dan Pink’s “A Whole New Mind” is a manifesto positing designers as new integrative thinkers in business management. Artur Serra’s research on “Design Cultures” stablishes the link between Design Thinking and Innovation Environments. Others just prefer to trade MBAs for people with a wagonload of  imagination.

Leer más

Civisme: control versus guerrilla

L’altre dia, en una sessió sobre "Xarxes i participació ciutadana" al màster d’e-govern a la UPF vàrem estar explorant què significa realment articular una xarxa. Una de les precaucions que cal remarcar, sobretot  a la nostra Administració, és que les xarxes no es dissenyen sinó que es cultiven. Poca planificació, poca centralització, poca comissió, poc consens i molt feeback. Val la pena tenir en compte el decàleg (+ 2) de la participació ciutadana d’Alberto Ortiz de Zárate (Oficina per la Modernització del Govern Basc), que acaba en un "es peligroso pasar la mera manipulación como participación". No va dirigit a fer xarxes estrictament però sí que hi ha uns quants consells que van directe a l’objectiu d’aconseguir una xarxa de participació efectiva.

Deixant de banda administracions amb "mala fe participativa", el que sí és cert és que molts intents benintencionats de crear xarxes mixtes ciutadans-administració acaben per no funcionar. Un motiu és que no es canvia la part de l’Administració corresponent per a actuar segons les expectatives dels qui entren a formar part de la xarxa i coneixent les dinàmiques de les xarxes. Així, un participant del màster, em va donar un exemple de la xarxa ciutadana pel civisme de Barcelona que persegueix involucrar als ciutadans en la propagació de les conductes civíques: s’hi va registrar però va trigar tres setmanes en rebre un educat e-mail agraïnt-li la seva participació. I fins ara.

Mimobogota
L’altre motiu és que no es té "lògica de xarxes". Les xarxes humanes no són una autopista, ni es creen igual.

La forma real de crear xarxes  és el no-disseny. És a dir,  fer crèixer les xarxes o les conductes que són desitjables a base de repartir virus, d’escoltar i d’actuar. Un exemple  serien les iniciatives del polèmic i colorista alcalde de Bogotà, Antanas Mockus, que va utilitzar tot un exèrcit de mims i actors al carrer que gesticulaven insistentment cada cop que algú se saltava alguna norma de tràfic: aviat molta gent, sense mims ni polícies davant, repetia els mateixos gestos cada cop que un veí era incívic. L’efecte d’imitació i la propagació pròpia de les xarxes socials van anar aconseguint la resta.

Això, és clar, obliga a tenir molt clar per part dels responsables de l’administració, com funcionen les xarxes i, en general, sistemes complexos formats per elements autònoms (com els ciutadans d’una ciutat):  s’ha de lliurar una bona part del poder i la decisió a la propagació de microconductes. Però és clar, per fer-ho s’ha d’estar disposat a llençar per la finestra uns quants conceptes arrelats als gens dels nostres administradors: planificació estratègica, grups de discussió, consens, participació per creixement de comissions, enginyeria social que es poden resumir en "el ciutadà no en sap prou" o l’administració com a classe il.lustrada i vanguàrdia de la societat. S’ha d’estar disposat a oblidar-se de tot això, a escoltar i a inventar noves coses si les intervencions no funcionen. Una mentalitat més de creatiu, de científic que revisa les seves hipòtesis, de jardiner, abans que d’administrador i planificador que vol salvar el seu plà en contra de tota evidència.

Una ciutat és un sistema viu, moltes vegades caòtic però capaç d’articular conductes i xarxes eficients sense "planificació centralitzada" o, la seva denominació per a la galeria, "planificació democrática". (Juan Freire recull uns quants videos de tràfic autoorganitzat així com les experiències holandeses de no tenir semàfors: sembla que la gent es ben capaç de resoldre’s la vida. Agafeu-vos com una metàfora d’una possibilitat més).

Leer más

Los de siempre, algo un poco nuevo y San Patricio

Con seis días de diferencia se van a celebrar en Barcelona dos actos referidos a las infraestructuras.

Boardpeoplejpeg El dia 22 de Marzo, una magna ceremonia entre catártica, victimista y reivindicativa en favor del aeropuerto del Prat. En efecto, la autodemonimacda "sociedad civil catalana" (ASCA) bajo los auspicios de IESE, organiza algo llamado "Acto Académico" (?) en favor de un aeropuerto supermegaintercontinental. Nunca sabremos si los aeropuertos crecen en las ciudades que crecen o si las ciudades crecen porque sus aeropuertos crecen. En cualquier caso, los convocantes parecen estar convencidos de que creceremos si crece primero el aeropuerto. Esto es, si vienen más turistas y si los ejecutivos se ahorran una escala para ir a Boston. Otro convencimiento incrustado en los genes de los ASCA es que somos tan fantásticos en todos los parámetros de la sociedad del conocimiento que "merecemos" un aeropuerto chachi piruli. Versión 4.0 de la reivindicación de otras infrastructuras del siglo XX: carreteras, puertos, ferrocarriles…

Marenostrum_2
El superordenador Mare Nostrum en la antigua capilla de la UPC

El dia 28 de Marzo en el Colegio de Ingenieros Industriales se presenta el "Anillo Industrial de Catalunya". Esto es, una infrastructura avanzada que une las diversas facilidades de supercomputación existentes en Catalunya a través de una red de altas prestaciones y se abre a su uso por parte de empresas del ámbito industrial como automoción, diseño y aeronáutica. Este es el final de un largo camino que desde la reflexión estratégica ha surgido de la Fundación i2cat y de la Secretaría de Telecomunicaciones. Considera internet como un "medio de innovación" (Manel Castells) y de construcción y apoyo de actividades intensivas en conocimiento. Sus proponentes creen que las infrastructuras de bits son tan importantes como las de átomos. Y que el conocimiento conectado multiplica el crecimiento económico tanto o más que los turistas y ejecutivos voladores. No consideran que  "merezcamos" infrastructuras de bits sino que las "debemos construir".. y las construyen. Veremos si esta vez, además, con todos los servicios para conectar la innovación colaborativa entre empresas.

El primer acto estará a rebosar de grandes nombres de la ASCA (aunque quiza no todos), contando con los que se quieren significar con su apoyo a IESE ante ESADE (Opus vs. Jesuitas, como todo el mundo sabe). En el segundo acto probablemente habrá menos "agentes civiles" o ninguno.  No puede uno menos que pensar qué peso tiene la -para mí, falsa- polémica, en torno a la aceptación del puesto de presidente de Clickair por parte de Carlos Losada, director de ESADE. Esto es, el primer acto se da en medio de una guerra de relaciones públicas entre escuelas de negocio o alguna que  otra maniobra orquestal en la oscuridad de la ASCA.

El sábado 17 fue San Patricio, lo que me recuerda que en Irlanda las carreteras siguen siendo un desastre, pero su infraestructura de Internet es de las mejores del mundo y conecta la i+D de sus empresas con la de medio planeta.

En veinte años han pasado de ser unos parias a tener la renta per cápita más alta de Europa. Eso es crecer ¿verdad?.

 

Guinnesglass_2


Leer más