• Home
  • Tecnologia crítica: de la sospita a un manifiest, i del manifest a l’acció

Tecnologia crítica: de la sospita a un manifiest, i del manifest a l’acció

És possible la crítica de la tecnologia des de la pròpia pràctica tecnològica?

L’adjectiu “crític” acompanya moltes noves pràctiques artístiques, de disseny, d’urbanisme, participatives o no. De fet, estem ja tant en un temps post-crític com post-digital (veure’n aquí una mostra). En efecte, la normalització d’allò digital i la seva cultura impregna la quotidianeïtat de la vida de gairebé tothom. També amara els discursos oficials. La meva ciutat, per exemple, sembla haver fet seva una bona dosi de “Ideologia Californiana”: projectes totalitzants de digitalització urbana, adopció del moviment maker com a estratègia de desenvolupament productiu, prototipat com a metodologia d’innovació (Prototyping Barcelona), etc.

CriticalUncritial

Pel camí hem deixat perdre projectes d’apropriació crítica de la tecnologia. Per exemple, el que va proposar en el seu moment Andrew Feenberg. Els hi dec a Simon Penny i a un vell amic ciberpunk dues pistes de com podrien anar les coses per aquest vell camí.

transf_techn_cover

Comencem amb Simon Penny. Vaig participar, el Juliol de 2013, al taller “Sinergia” a Hangar. El va co-dirigir el mateix Penny amb Roc Parés i Mara Balestrini. En un moment donat en Simon Penny va citar a Phil Agre. Phil Agre!. De cop, em van venir tots els records de la carrera quan havia d’estudiar els sistems d’Intel·ligència Artificial que va desenvolupar Agre. Ve’t aquí que molts anys després descobreixo que Agre va teoritzar i promoure la “Práctica Tecnológica Crítica”. Tot això va i ho descobreixo a “Sinergies”, un taller sobre transdisciplinarietat en un centre d’art. Hi ha mesos de Juliol ben profitosos.

Phil Agre feia una crida per a desenvolupar mètodes per a qüestionar les bases i supósits de la tecnologia des de la pràctica,

The intellectual utility of technical exercises, aside from the practical utility that they might actually have in the world, lies precisely in their limitations and failures. Perhaps we can learn to approach technical work in the spirit of reductio ad absurdum: faced with a technical difficulty, perhaps we can learn to diagnose it as deeply as possible. Some difficulties, of course, will be superficial and transient. But others can serve as symptoms of deep and systematic confusions in the field. We are only aware of this possibility if we develop the critical tools to understand the depths below the ordinary practices of a technical field

Agre no només ho va fer des de l’argumentación teórica sinó, en un gir idiosincràtic de les cultures tècniques, a partir de la pròpia pràctica de la tecnologia.

The constructive path is much harder to follow, but more rewarding. Its essence is to evaluate a research project not by its correspondence to one’s own substantive beliefs but by the rigor and insight with which it struggles against the patterns of difficulty that are inherent in its design.

Però com es fa això … a la pràctica? Aquí és on entra el meu amic ciberpunk. Va cridar-me l’atenció vers els treballs de Julian Oliver, entre d’altres. És un dels promotors del “Manifest de l’Enginyeria Crítica“. N’he espigat alguna de les seves propostes:

1. L’enginyer crític considera qualsevol tecnologia de la que depenem com, alhora, un desafiament i una amenaça. Com més gran és la dependència envers d’una tecnologia més gran és la necessitat d’estudiar i exposar el seu funcionament intern, independentment de la propietat o disposició legal.

2. L’enginyer Crític ens fa conscients de que amb cada avanç tecnològic és desfia la nostra alfabetització tecno-política.

[…]

6.  L’enginyer crític expandeix el concepte de “màquina” per a descriure les interrelacions que entrelliguen dispositius, organismes, agents, forces i xarxes.

7. L’enginyer crític observa l’espai entre la producció i el consum de la tecnologia. Actuant amb rapidesa davant els canvis en aquest espai, l’Enginyer Crític serveix per exposar els moments de desequilibri i engany.

La primera obra que vaig conèixer d’en Julian Oliver va ser “The Transparency Grenade“, una crítica a l’opacitat (o la transparència agressiva) de les possibilitats inherents a la Tecnologia.

tg-ed2_1-680-title

Quan ni més ni menys que Stephen Hawking diu que la Intel·ligència Artificial és la més gran amenaça per a la humanitat i altres presenten el Big Data com el màxim control, potser hauríem de despertar críticament  als feliços constructors de Nous Mons que hi ha al darrera. Granades conceptuals hi comecen a haver. Estan molt lluny, però, de les  Escoles d’Enginyeria, I dels despatxos de la Innovació Oficial, no cal ni dir-ho.

Aquí us deixo un possible mapa de les connexions fràgils d’aquests post. 

Critical Technology Posst Conexiones Fragiles 130413

This post is also available in: Spanish, English

Ramon Sangüesa

Desde la tecnología me interesé por la innovación social y la creatividad. Me apasiona lo que aún no es pero podría llegar a ser en arte, ciencia, tecnología, diseño.

Leave a comment