What is hiding behind a simple click?

Simple. We click wit our mouse cursor on a link to a web page. Or with our finger on a mobile phone or tablet  touchscreen. Whatever. We interact with the web. Anything we can assimilate to a “click”.

What happens next? Many things. Perhaps too many. Consider this image:

adlandscapejpg.001

This is the ecosystem of companies that can be activated after clicking. Between us and an announcing company, there are many other companies:  advertising agencies, user-tracking websites, supertargeted placement of ads, etc.

Our data flies and bounces from one website to another. Trackers, ad allocators and other sites receive information from our web cookies, our browsing history, the list of our friends, etc. etc. etc.

When we accept “terms and conditions” we leave our door open for others to negotiate with our intimacy. According to this research the average number of this type of sites that an Android app contacts is 500. The record was achieved by a innocent-looking volume equalization application: 2000 websites.

There is much talk of data transparency with respect to our right to access and understand the information that governments use in their decisions.

We should also think about what we can do and how to regulate who uses our data. That is, it should be transparent to us who is accessing them. Developing new user tools can be a way to help this.

Here is an example of Anne Helmond and Alexei Miagkov who again will organize this year the Summer School on Digital Methods which specializes in how to unveil and visualized lay who is tracking us.

TrackingTheTrackers

And its always worthwhile to watch the enlightening documentary “Terms and Conditions May Apply.”

Continue Reading

Zinc Shower 2015: Intel·ligència Col·lectiva i Objectes Estranys

Aquest cap de setmana passat em van convidar a donar una conferència a Zinc Shower 2015. Feia temps que no participava en aquest tipus d’esdeveniments i em vaig animar a anar-hi.

M’havien demanat que parlés sobre art i empresa i vaig presentar algunes idees i projectes d’Estètica Organitzativa. La connexió amb el col·lectiu i col·laboratiu, que és l’eix de Zinc Shower, ve en aquest cas per com es congreguen tots els actors per canviar artísticament l’empresa. He estat treballant el concepte de “objecte estrany” com aglutinador, catalitzador d’aquest tipus de transformacions i dels projectes transdisciplinaris en general. Però tot això ho explicaré amb més detalls en un proper post. Em vaig trobar a Zinc Shower amb vells amics com Amalio Rey. La seva conferència sobre Inteligencia Colectiva  em va brindar una bona forma d’avaluar el col·lectius i intel·ligents que pot ser certs projectes. Amalio proposa que els processos d’intel·ligència col·lectiva han de tenir un retorn per als participants. La seva fórmula és senzilla però efectiva.

FullSizeRender

El retorn per a una multitud (crowd) que participa en un projecte d’Intel·ligència Col·lectiva és, en part, el participar en el propi procés (i de l’aprenentatge que reporta als participants) i  en part l’apropiació dels resultats. Crec que serveix com a bon criteri per avaluar què aporta als participants un projecte d’aquest tipus. Massa crowdsourcing només busca la participació per obtenir un resultat. Aquest moltes vegades només és compartit per … l’organitzador del crowdsourcing. Amalio té un blog molt interessant sobre intel·ligència col·lectiva on explora com ordenar aquest camp. Està organitzant les seves idees per a un llibre i crec que ha donat amb dimensions d’ordenació, comparació, avaluació i crítica molt pràctics. La conversa que vaig tenir després de la seva presentación em va ser molt útil per resituar críticament alguns aspectes d’aquest camp. Amalio té la capacitat de fer-me dubtar de tot. No us perdeu les seves fines apreciacions sobre intel·ligència col·lectiva, connectiva, col·lectada i col·laborativa i altres conceptes que serveixen per desgranar el blat de la palla en projectes d’intel·ligència col·lectiva. També vaig tenir converses molt interessants amb Cecilia Tham, de MOB, i amb Axel de Domestic Data streamers que donaran per algun projecte futur.

Continue Reading

Tecnologia crítica: de la sospita a un manifiest, i del manifest a l’acció

És possible la crítica de la tecnologia des de la pròpia pràctica tecnològica?

L’adjectiu “crític” acompanya moltes noves pràctiques artístiques, de disseny, d’urbanisme, participatives o no. De fet, estem ja tant en un temps post-crític com post-digital (veure’n aquí una mostra). En efecte, la normalització d’allò digital i la seva cultura impregna la quotidianeïtat de la vida de gairebé tothom. També amara els discursos oficials. La meva ciutat, per exemple, sembla haver fet seva una bona dosi de “Ideologia Californiana”: projectes totalitzants de digitalització urbana, adopció del moviment maker com a estratègia de desenvolupament productiu, prototipat com a metodologia d’innovació (Prototyping Barcelona), etc.

CriticalUncritial

Pel camí hem deixat perdre projectes d’apropriació crítica de la tecnologia. Per exemple, el que va proposar en el seu moment Andrew Feenberg. Els hi dec a Simon Penny i a un vell amic ciberpunk dues pistes de com podrien anar les coses per aquest vell camí.

transf_techn_cover

Comencem amb Simon Penny. Vaig participar, el Juliol de 2013, al taller “Sinergia” a Hangar. El va co-dirigir el mateix Penny amb Roc Parés i Mara Balestrini. En un moment donat en Simon Penny va citar a Phil Agre. Phil Agre!. De cop, em van venir tots els records de la carrera quan havia d’estudiar els sistems d’Intel·ligència Artificial que va desenvolupar Agre. Ve’t aquí que molts anys després descobreixo que Agre va teoritzar i promoure la “Práctica Tecnológica Crítica”. Tot això va i ho descobreixo a “Sinergies”, un taller sobre transdisciplinarietat en un centre d’art. Hi ha mesos de Juliol ben profitosos.

Phil Agre feia una crida per a desenvolupar mètodes per a qüestionar les bases i supósits de la tecnologia des de la pràctica,

The intellectual utility of technical exercises, aside from the practical utility that they might actually have in the world, lies precisely in their limitations and failures. Perhaps we can learn to approach technical work in the spirit of reductio ad absurdum: faced with a technical difficulty, perhaps we can learn to diagnose it as deeply as possible. Some difficulties, of course, will be superficial and transient. But others can serve as symptoms of deep and systematic confusions in the field. We are only aware of this possibility if we develop the critical tools to understand the depths below the ordinary practices of a technical field

Agre no només ho va fer des de l’argumentación teórica sinó, en un gir idiosincràtic de les cultures tècniques, a partir de la pròpia pràctica de la tecnologia.

The constructive path is much harder to follow, but more rewarding. Its essence is to evaluate a research project not by its correspondence to one’s own substantive beliefs but by the rigor and insight with which it struggles against the patterns of difficulty that are inherent in its design.

Però com es fa això … a la pràctica? Aquí és on entra el meu amic ciberpunk. Va cridar-me l’atenció vers els treballs de Julian Oliver, entre d’altres. És un dels promotors del “Manifest de l’Enginyeria Crítica“. N’he espigat alguna de les seves propostes:

1. L’enginyer crític considera qualsevol tecnologia de la que depenem com, alhora, un desafiament i una amenaça. Com més gran és la dependència envers d’una tecnologia més gran és la necessitat d’estudiar i exposar el seu funcionament intern, independentment de la propietat o disposició legal.

2. L’enginyer Crític ens fa conscients de que amb cada avanç tecnològic és desfia la nostra alfabetització tecno-política.

[…]

6.  L’enginyer crític expandeix el concepte de “màquina” per a descriure les interrelacions que entrelliguen dispositius, organismes, agents, forces i xarxes.

7. L’enginyer crític observa l’espai entre la producció i el consum de la tecnologia. Actuant amb rapidesa davant els canvis en aquest espai, l’Enginyer Crític serveix per exposar els moments de desequilibri i engany.

La primera obra que vaig conèixer d’en Julian Oliver va ser “The Transparency Grenade“, una crítica a l’opacitat (o la transparència agressiva) de les possibilitats inherents a la Tecnologia.

tg-ed2_1-680-title

Quan ni més ni menys que Stephen Hawking diu que la Intel·ligència Artificial és la més gran amenaça per a la humanitat i altres presenten el Big Data com el màxim control, potser hauríem de despertar críticament  als feliços constructors de Nous Mons que hi ha al darrera. Granades conceptuals hi comecen a haver. Estan molt lluny, però, de les  Escoles d’Enginyeria, I dels despatxos de la Innovació Oficial, no cal ni dir-ho.

Aquí us deixo un possible mapa de les connexions fràgils d’aquests post. 

Critical Technology Posst Conexiones Fragiles 130413

Continue Reading

Considerant l’alternativa

Aquí ens salva l’AVE. Deforma l’espai-temps amb la seva mera possibilitat. Les corbes i revolts de la carretera fins a Roses perden importància. Una hora i mitja. L’autonomenada, gran capital és a una hora i mitja d’aquí. No cal més. A la vella capital, París, s’hi arriba en sis. I a l’aeroport que et connecta amb el món gran, en tot just una hora. No cal més. Es pot anar amb calma fins a connectar amb la rapidesa. Es fàcil també entrar ràpidament a la lentitud. Llevar-se i veure el mar a tocar, petant contra el blanc brillant de les cases del poble. Sentir amb els dits a la pantalla la informació del món amb el mateix ritual que a un barri gris de Barcelona. Escoltar, en el record, aquella remor de fàbrica urbana al matí, el subwoofer de la ciutat quan desperta. Sortir al balcó, una proa arran d’aigua. Amb la tassa de cafè a la mà, veus les mateixes gavines del dia abans. Suren en una estructura dinàmica i fractal. Assagen noves formacions agossarades i anàrquiques. T’enlairen. Et sents bé i fresc. Cadaques Et fixes en la porta blava de la peixateria a l’altra cantó del port, dins aquesta llum intensa del matí. T’hi imagines els peixos. També les recomanacions que et farà avui la peixatera. Penses en el pa que compraràs al forn que hi ha al costat. Vas pensant en com prepares el matí. Hi cap una aventura de petita geografia. T’imagines passejos llargs per rocams estranys, prop de cales joganeres i calmades.  Hi vas. Mentre camines recordes allò de

Slowness is the forgotten dimension of time

Tornes amb noves connexions i emocions. Fresc. Poses el focus en els documents, els plans i les imatges. Respons trucades. Contestes correus. Revises pressuposts, notes, cursos, articles. Re-escrius. Videoconferencies. Com allà però aquí. Es la tarda. Et criden des del carrer. Prendreu un tallat al casino, a dos minuts a peu. Aquí ens salva el ritme del temps i la llum de l’espai. Slow and Fast.

Continue Reading

Conexiones frágiles, manual de uso

Hola a tod@s

Aquí estamos de nuevo. Dejo atrás mi viejo blog “Conectando que es gerundio” y abro este otro, “Conexiones Frágiles”. Aunque podéis encontrar algunos viejos textos aquí mismo en entradas con fecha anterior. Truquillos de blog.

Sigo interesado en esas redes que surgen de las conexiones entre personas, disciplinas, conocimientos. Ahora me voy a centrar bastante más en lo que aún está por surgir. O que podría no surgir nunca. Las conexiones frágiles, inesperadas, llenas de potencial, que quizá lleven a algo nuevo o quizá se pierdan y nunca lleguen a crear nada nuevo, más allá de la memoria de lo que pudo ser.

Como empezaba cierta muy conocida novela, “este es el mejor y el peor de los tiempos”. Todo está cambiando y todo está por hacer. Quizá para que todo sigal igual, o quizá para que realmente cambie.

De todo lo que podría aparecer en el radar, me voy a fijar en una cuántas cosas, disciplinas y prácticas con las que me he ido conectando en los últimos años.

Espero que también os sirva para conectaros con algo, frágilmente al principio. Luego ya veremos qué podemos coser juntos.

Aquí os brindo la siguiente descripción de categorías como un pequeño manual de uso e interpretación de lo que aparezca en estas “Conexiones frágiles”.

Un pavo cultivado orgánicamente con carne sin grasa, con grasa, con pechuga de pollo o con sabores (Laura Forlano "Cultured Meat", Illinois Institute of Design.

Un pavo cultivado orgánicamente con carne sin grasa, con grasa, con pechuga de pollo o con sabores (Laura Forlano Cultured Meat, Illinois Institute of Design).

 

Diseño Crítico Diseño sin final feliz, inútil, no funcional pero creador de debate: el que corresponde a los grandes temas que genera lo tecnocultural en la sociedad.

Diseño Especulativo El arte de crear sondas de futuro y estirar los conceptos más allá de lo actual y habitual.

Diseño Participativo Lo natural para una sociedad democrática. Precisamente por eso es tan poco natural.

Metadiseño Un diseño que está más en la creación de procesos abiertos donde el colectivo diseña que en la de productos y servicios diseñados por los “diseñadores oficiales”. La extensión del diseño participativo a la producción social. Quizás.

Futuropresente. Lo que ya está aquí en germen o realidad pero parecía mucho más lejano en el tiempo.

Orwell: su plaza y su implementación un poco diferente a lo que nos esperábamos pero ya aquí. Un futuropresente.

Orwell: su plaza y su implementación un poco diferente a lo que nos esperábamos pero ya aquí. Un futuropresente.

Co-Todo lo que tiene que ver con formas colaborativas, cooperativas, coordinadas: participación, co-creación, co-diseño, co-producción.

DFictionFiction becomes reality. Design fiction es una sonda para los futuros que podrían ser.

Mundo Drone.  Más allá de Foucault, Orwell está Google, NSA y sus contrarios. La nueva biopolítica y sus resistencias

NaturalezasLa naturaleza ya no es la naturaleza: lo artificial es natural y lo natural crea lo artificial. naturalezas

— Socio-. La construcción de las nuevas tendencias sociales desde y contra el núcleo del tecnocapitalismo.

  • HíbridosEn las zonas de fricción está la creación del futuro. Lo que es híbrido hoy será mainstream mañana.
El proyecto de Paola Tognazzi "Sheldon meets Wearable Dynamics": un taller participaptivo con bailarines reales y virtuales donde la música se modela desde el movimiento

El proyecto de Paola Tognazzi “Sheldon meets Wearable Dynamics”: un taller participativo con bailarines reales y virtuales donde la música se modela desde el movimiento

ArteCienciaLas propuestas, los límites y de la colaboración entre arte ciencia. Lo acertado y lo fallido. Desde la colaboración transdisciplinar al diálogo de sordos entre arte ciencia (y filosofía, tecnología, diseño).

MateriaCódigoEl código se materializa programando la materia. La materia se virtualiza a través del código.

MenteCuerpoMáquinaDonde las categorías se funden. Lo animal en lo maquinal, lo humano en lo maquinal, lo maquinal en lo humano y animal. Y una revisión de las categorías iniciales para no perdernos demasiado.

— Asterisco. ¿Por qué limitar lo híbrido a las otras categorías de mezcla? Hay mucho más por ahí. asterisco

  • InspiraciónTodo lo que acaba activando el resto de categorías. Desde un billete de metro en el suelo,a  imágenes, pensamientos y acciones de otros o propias, reinterpretados y reconectados. Combustible de propulsión.
Más allá de Burning Man, Burning Land Suráfrica.

Más allá de Burning Man, Burning Land Suráfrica.

HorizontesEscenarios de futuro posibles o imposibles. El horizonte sirve para caminar porque siempre está más lejos. Otros se acercan a una gran velocidad.

IdeasYa se sabe, “no hay nada más imparable que una idea a la que le ha llegado su momento”.

IniciativasAquello que muestra ideas en movimiento, nuevos horizontes que se acercan por la tenacidad de unos pocos. 

PersonasAquell@s que conectan inspiración vía ideas y acción. Y vida.

Bienvenidos!

Continue Reading